Troy
> Volver al listado de memoriales2006 - 2024
El meu estimat bicho, tres setmanes fa que ja no corres per casa i com t'enyoro. M'has donat els millors 18 anys de riures, migdiades i baralles de sofà. Aquells moments que m'aixecava i corries a robar-me el lloc, que tot i haver comprat un sofà prou gran pels dos, sempre preferies estar al meu costat. Sempre has estat la meva paparra amorosa i preferida. Encara trobo pèls per casa. Cert es que podíem fer una competició, però ho tenia perdut. Tu sempre has tingut pèl infinit. La de vegades que he dit que faria coixins del teu pèl... tu rai, que t'encantava el raspall, i de fet l'aspirador també. Hem tingut moments brillants, robant-me el ratolí del ordinador, fent de “vigilante de la playa” quan em dutxava, o jugant a fet i amagar i quedar-te dormit dins un armari. Has escalat cortines, fet de porter, i tenies aires de perruquer amb la teva obsessió per les gomes de cabell. Fins i tot ajudaves a mantenir una decoració minimalista, traient el excés de coses i amagant-les sota els mobles. Mai hagués pensat que tindríem converses, que em contestaries i que vindries al so de la meva veu. Algun traductor ens hagués anat be, però en el fons ens enteníem. Ara em costa llevar-me i arribar puntual a la feina, però fan la vista grossa perquè saben que el meu michi-despertador ja no te energia. No hi ha un pelut que em vingui a dir hola o em persegueixi per casa, i el silenci es fa estrany. Dono gracies per tots els anys fantàstics que m’has donat, com a company, com a pelut, com al michi especial que has estat. Et trobo a faltar, hem viscut molt, hem rigut, hem plorat, i ara has de volar i descansar. Allà on siguis, petit, bichitu, gracies Troy, sempre seràs part de mi.
