Adoptar un animal de companyia després d’haver-ne perdut un altre, no és una decisió senzilla i cal meditar-la profundament. En cap cas s’aconseguirà substituir-lo, ja que cada animal és únic amb els seus trets característics. Emocionalment, tampoc es pot substituir el sentiment de tristor i pèrdua, pel sentiment positiu d’una nova incorporació.

Per aquests motius és important respectar els temps, i acceptar i haver paït la pèrdua primer, per estar preparat per al nou animal. Aquest temps pot ser molt variable, però com a mínim ha de donar l’oportunitat d’expressar la tristesa sentida i altres emocions que la puguin acompanyar, ja que a vegades, no només s’afronta el dol per la pèrdua de l’animal, sinó també se sent la pèrdua del que s’ha viscut plegats, com estones de jocs i activitats, naixement de fills, etc.

Encara que sembli mentida, dues mascotes difícilment tindran el mateix denominador comú, i per tant, cal afrontar les seves vides com a processos diferents i es molt recomanable haver-ne tancat un, abans de començar amb l’altre. Per mes semblants físicament que puguin ser, dos animals mai tindran el mateix comportament. En aquest sentit, és fàcil que sorgeixin comparacions entre ambdós, i no ha de ser un problema si aquestes es fan amb l’ànim de veure la riquesa de la diferència, i no de jutjar quin és millor.

En casos de famílies amb diverses persones vinculades a l’animal de companyia perdut, també és important respectar que tothom se senti amb ganes d’incorporar un nou animal, i en aquest sentit, és més senzill que les persones que sentin que ja estan preparades, tinguin paciència i esperin la persona que encara no ho està, que no pas al revés. També és molt recomanable en aquests casos el diàleg, expressar verbalment els punts de vista de cadascú, els motius pels quals un se sent preparat o no, com agradaria que fós el nou animal de companyia, si buscar-hi alguna semblança o que sigui totalment diferent, etc.

Els nens i les persones grans solen ser els més afectats per aquestes pèrdues, i per tant és important dedicar-los una atenció especial, respectar els seus punts de vista i els seus sentiments.