La pèrdua d’un ésser estimat, com un animal de companyia, és especialment delicada en els nens de poca edat, ja que resulta difícil saber com han integrat aquesta pèrdua, quins conceptes han entès i quins no, i si aquest fet els ha generat algun dubte no resolt, una por, etc.

Segons el grau de maduresa del infant, i el seu nivell d’expressió oral, serà més o menys complicat poder establir una conversa i mirar d’esbrinar com s’ha integrat la nova situació. En aquest sentit, es molt recomanable utilitzar eines i recursos per abordar-ho de forma indirecta, a través de jocs, o d’històries i contes. Per als mes petits, els resulta més senzill i menys agressiu entendre conceptes a través d’històries, que per als adults poden ser imaginàries, però que ells viuen en primera persona.

La creació d’un conte conjuntament, o bé per part dels adults i explicació posterior als nens, és un recurs molt interessant perquè ens permet dues coses de vital importància en una situació d’aquestes característiques. En primer lloc, ens aproparem a la seva vivència de la situació, la podrem comprendre millor i això el farà sentir menys sol. És una bona manera de relaxar tensions, obrir portes, i que el nen s’atreveixi a expressar aspectes més íntims. El segon aspecte important es que, segurament, ajudarem al infant a posar paraules a coses que no sap explicar o que no entén, i que per tant, podrien quedar-se aturades o encallades. Tal i com s’explica en l’article sobre el dol d’aquesta mateixa pàgina, és important anar-ne travessant les seves etapes sense encallar-se, tot i que tampoc cal tenir pressa.

Finalment i com a consideració general, és molt important abordar aquests temes amb la delicadesa i el respecte que mereix. Tots els nens son diferents, i tenen maneres diferents de funcionar i integrar conceptes. El treball d’aquests aspectes amb ells, sempre es recomana que sigui amb la voluntat d’acompanyar-los, deixant l’espai necessari per expressar-se, i no per a imposar-los cap creença ni cap teoria de manual. També és recomanable no perdre de vista la possibilitat de fer alguna visita a un professional, en cas que es consideri oportú. A la nostra societat, els psicòlegs encara són un tabú i estan relacionats exclusivament amb problemes mentals, quan en realitat també son una font d’autoconeixement i d’entrenament psicològic, per viure la quotidianitat amb major plenitud.